Hi ha herois de veritat, de carn i ossos, que arriben a ser-ho sense voler-ho. Últimament, un llibre m'ha portat a conèixer-ne un. Es diu James Orbinski i ha escrit una obra que recoman a tots els i les amants de les històries reals que no tinguin por d'enfrontar-se a la part més fosca i trista de la realitat: An Imperfect Offering: Humanitarian Action for the 21th Century (traduit al castellà com Cuidar el mundo persona a persona i editat per Destino). Com a cooperant de Metges Sense Fronteres, Orbinski ha conegut de primera ma els majors desastres humanitaris de finals del segle XX, quasi sempre permesos o propiciats pels interessos polítics, econòmics o militars de les grans potències. Afganistan, Somàlia, Rwanda, Zaire, Kósovo, Corea... són els escenaris per on es van moguent els personatges d'aquest relat autobiogràfic.
Especialment dura per mi va ser la lectura dels capítols que es situen durant la guerra civil i el genocidi de Rwanda, l'any 1994. Dura i apassionada alhora. Perquè conec els escenaris i alguns protagonistes, perquè tenc ganes de conèixer i perquè la veritat no sempre és fàcil. Orbinski utilitza un estil sencill, en el que les reflexions es combinen amb els fets, de manera aparentment desorganitzada, com a la realitat mateixa. Aconsegueix posar el lector en la seva pròpia pell, fer sentir el fàstig, la incomprensió, la ràbia, el cansament i la decisió de cada moment. I aquesta "decisió" malgrat la barbàrie, aquesta voluntat per seguir endavant, és la que vol transmetre'ns. Ummera (coratge i força) i tornada a començar! Entre els treballadors humanitaris hi ha veritables herois.
