Immigrants... de què estam parlant?

Us faig un enllaç al blog de Servei Solidari a on he publicat un article a partir de l'enquesta de percepció de catalans i catalanes sobre la immigració. Esper que us agradi!

Lumos

Fa uns anys hauria refusat sense dubtar-ho la lectura de qualsevol obra fantàstica. Sempre m'he trobat més a gust amb la lectura d'històries amb els peus a terra. Però la cosa ha canviat últimament. Ahir vaig culminar la lectura d'una sèrie que m'ha fet canviar definitivament d'opinió: Harry Potter.
Ja puc afirmar, sense por d'equivocar-me, que sóc de la generació Rowling. Els personatges de Hogwarts m'han acompanyat durant tots aquestos mesos de lectura diària, els he vist créixer i els he incorporat al meu dia a dia. Els que em veieu sovint ja ho sabeu. Els mags i bruixes m'han fet riure, m'han fet plorar i m'han accelerat el cor.
Aquests llibres seran clàssics, no en tinc cap dubte. L'autora aconsegueix escriure d'una manera que rítmicament et porta, gairebé sense adonar-te'n, al món paralel que ha creat, que no per per això és menys real ;) Les reflexions que acompanyen la història, les escenes, les frases... queden encara després de tancar el llibre.
La meravella d'aquesta història literària és que la fantasia acaba envoltant també el dia a dia. I sembla mentida que ara no puga il·luminar la sala amb una vareta... Una cita per acabar (de les que no suposen spoiler): "And now, Harry, let us step out into the night and pursue that flighty temptress, adventure". Us recomano donar el pas.

Coses de netes...

Una entrada al blog de Pati de llibres que tinc ganes de recuperar: Entre àvies i netes.

Lo atroz de la pasión es cuando pasa

Lo peor del amor cuando termina

son las habitaciones ventiladas,

la pisa de reproches con sardinas,

las golondrinas muertas en la almohada.

Lo malo del después son los despojos,

que embalsaman el humo de los sueños,

los teléfonos que hablan con los ojos,

sin sístoles ni diástoles ni dueño.

Lo más ingrato es encalar la casa

remendar las virtudes veniales

condenar a la hoguera los archivos

Lo atroz de la pasión es cuando pasa,

cuanto al punto final de los finales

no le siguen dos puntos suspensivos.

Este "adiós" no maquilla un "hasta luego"

este "nunca" no esconde un "ojalá"

estas cenizas no juegan con fuego

este ciego no mira para atrás.

Este notario firma lo que escribo,

esta letra no la protestaré,

ahórrate el acuse de recibo,

estas vísperas son las de después.

A este ruido, tan huérfano de padre,

no voy a permitirle que taladre

un corazón podrido de latir

Este pez ya no muere por tu boca,

este loco se va con otra loca...

...estos ojos no lloran más por ti.

J. Sabina

Antropologia aplicada...

Els cursos d'antropologia m'han mostrat una bona manera de valorar holísticament qualsevol intervenció social. Per que funcioni com s'espera, abans de fer una intervenció social cal conèixer bé el context on es farà la intervenció, per comprovar quines són les necessitats reals, per evitar caure en prejudicis o fer una intervenció sense sentit. Una vegada decidides les necessitats que es volen afrontar i pensada la intervenció, cal tenir molt present com influirà la intervenció sobre la població. Quant menys coneixement, més resultats no esperats. I per últim cal tenir molt clars els valors amb els que es basa la intervenció. Segons el meu parer no poden ser altres que la igualtat d'oportunitats, la democràcia i la fraternitat.

Tot plegat no és tant diferent del que fem quan decidim comprar un regal a un amic: no l'encertarem si no el coneixem, o si el jutgem amb etiquetes, hem de pensar com reaccionarà i, una vegada posades sobre la balança les opcions, donar-li el regal que millor demostri la nostra amistat. Antropologia aplicada a la vida... i a la nit de reis.