Divendres migdia. Surt de s'escola amb n'Ivan. L'agaf de sa mà per travessar es carrer en direcció as parc, mentre esperam sa mare. Passa un desconegut barbut pes nostre costat (un sense-sostre, diria jo). Mos saluda. N'Ivan li contesta, hola. Fins aquí tot normal. N'Ivan m'estira des braç, amb es ulls oberts com a plats:
- Era en Papà Noel!- No sé què respondre. S'hi semblava, d'això no hi ha dubte.
-No, Ivan, és un home que es pareix an Papà Noel, però no és ell.
Travessam es carrer i mos asseim en un banc des parc. Intent fer-lo entrar en raó amb un argument de tot menys raonable.
- En Papà Noel ara està as Pol Nord fent regals. Va tenir molta feina durant es Nadals.
Això encara l'ha convençut més.
- Era en Papà Noel, duia una motxila molt grossa plena de regals!
Es dos mos giram i miram cap as desconegut que s'allunya a s'altre costat des carrer, alié a ses nostres mirades. Efectivament du una motxil·la enorme, un sac plè de regals. Davant aquesta evidència ja no tenc res més a dir.
- Era en Papà Noel!- Es posa a córrer tot excitat. No hi quep de goig. Jo tampoc. Amb aquestes coses, es infants sempre tenen raó. Ara ja no en tenc cap dubte: avui as migdia he vist en Papà Noel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada