A l'escola de nenes

Era allà a finals dels anys 50. Na Mari era una nena menuda i molt xerradora. Vivia prop de la casa de la mestra, a Sant Agustí. En aquells anys hi havia dos escoles al poble, la dels nens i la de les nenes. L'escola de les nenes la portava la mestra, doña Margarita. Era una dona jove, que s'havia instal·lat al poble feia pocs anys. Era la única mestra que hi havia i ensenyava a totes les nenes del poble, 21 nenes de 6 a 12 anys que es reunien cada dia al portxo de ca seua. Doña Margarita havia fet bona amistat amb sa mare de na Mari. Tot sovent es visitaven i s'ajudaven amb les feines de la finca.

Cada matí, els germans majors de na Mari s'aixecaven amb el sol, esmorzaven, agafaven la maleta de cartró i se n'anaven cap a l'escola. Ella era el caganiu, la petita de la casa, i encara no tenia edat per anar a escola, així que no podia fer més que mirar-se'ls amb enveja. Sa mare, que la veia il·lusionada per aprendre lletra, va parlar amb doña Margarita i la va convèncer per fer-li algun ratet d'escola a la tarda. Na Mari en va estar molt contenta. Ben aviat havia convençut la seva amiga Francisqueta perquè l'acompanyés.

En tenir els 6 anys va ser el moment que na Mari comencés a anar a escola amb les altres nenes del poble. Es va aixecar il·lusionada, es va posar una brusa i una falda, les sabates d'anar a missa, va esmorzar un rosegó de pa amb formatge, va agafar la maleta i va córrer cap a ca la mestra. Era tan prompte que les altres nenes encara no havien arribat. Doña Margarita estava preparant els exercicis de les nenes més grans a la pissarra. En veure-la, va deixar el guix, la va saludar, la va fer entrar i li va mostrar la seva taula en un racó de la sala.

- Mari, ja saps que ara aniràs a escola amb les nenes més grans. Això vol dir que hauràs de fer com elles, seure, escoltar, estar callada i no podràs sortir i entrar com feies a les tardes. Te'n recordaràs?

Na Mari, va assentir, sense atrevir-se a obrir la boca.

Les altres nenes del poble van anar arribant i es van anar asseient cadascuna a la seva taula. Na Mari se les mirava des del seu racó. Doña Margarita va començar la classe. Van obrir un dels llibres de doctrina i va fer llegir a les nenes més grosses per ordre.

Havia passat només mitja hora. Tota l'estona na Mari havia estat al seu racó, mirant el llibre, escoltant les companyes com llegien. Va aixecar la mà. Doña Margarita la va veure i li va donar la paraula.

- Què vols Mari?

- Doña Margarita, us ho he de dir: és que ja he estat molt de rato escoltant i no puc estar més rato callada!

Es va sentir una rialla que sortia de la sala i que va arribar fins a l'escola dels nens, mai abans na Mari havia estat tanta estona callada.