15 de setembre del 2010

Jamás me he sentido más limpia


Rafael y María Teresa son ahora fugitivos. Viven en una cueva. Atrás han quedado los maravillosos días de sol, de poesía, de pintura, de bares en el puerto, de nuevas amistades. La sublevación militar ha sido rápida en Ibiza. Són días de rumores, de miedos, de no saber qué hacer. Mirar el mar y escuchar la radio.
Cerca del refugio hay una casa. Su arquitectura, hija del paisaje, funcional sin saberlo, sobria por necesidad, es el sueño de la moderna arquitectura. En la casa conviven una madre y su hija.
Siempre hace calor, la espera se hace cada vez más larga, la incertidumbre pesa cada vez más en el ánimo, y María Teresa se pregunta si aquellas dos mujeres aceptarían que ella se diera un baño en la alberca de su casa.
"En una de esas habitaciones de cal pura entré aquella mañana. Dos payesas ibicencas me recibieron. En el centro de la habitación ya estaba colocado un barreño vidriado que hoy seria mi sueño tener. Al lado humeaban cubos de agua hirviente. Me miraro y, luego, me besaron. Las mujeres comenzaron a desnudarme como si yo fuese la hija que retorna. Flotaban en el agua del barreño hojitas de menta. Al concluir de refregarme con áspero jabón casero, la muchacha me entregó ropa blanca de la suya para cubrirme y en pocos minutos era yo también una payesa con el pelo demasiado rubio. La falda era de percal gris, la blusa blanca, el delantal negro, el chal de colores. Jamás me he sentido más limpia".

VALERO, Vicente, "María Teresa León" a Viajeros contemporáneos. Ibiza, siglo XX, Pre-textos, 2004

14 de juny del 2010

Música, llibres i coneixement lliures


Quant més fortes s'estan fent les normes anti-pirateria informàtica, més opcions estan sorgint per escoltar, llegir i conèixer de manera lliure a la xarxa. Aquí unes mostres que he descobert últimament: jamendo, la ràdio lliure, il·limitada i legal via net; antropología en línea, un blog d'on podem descarregar les obres imprescindibles de l'antropologia; i la biblioteca digital mundial, una creació de la Unesco que vol fer accessibles fotografies, cartografia i altres documents fonamentals de la història de la humanitat.

12 de juny del 2010

Duc, orgullosa, la lluna a dins

Ja s'ha inaugurat la temporada de "cine a la fresca", un dels millors invents relacionats amb el setè art. Vaig fer-ne un primer tast dijous passat. El film triat va resultar ser tot un descobriment: The moon inside you, de Diana Fabianova. El documental és ideal per totes aquelles que mai mos haviem parat a pensar amb tots els clixés i tòpics negatius que hi ha sobre la regla.
La lluna a dins teu parteix de l'experiencia personal de la directora i mos mostra la seva recerca al voltant dels tabús que encara ara van associats a la menstruació. El documental posa sobre la taula opinions de tot tipus, femenines i masculines, innocents i informades, científiques i poètiques. Tracta el tema alhora amb humor i amb rigor. I la pregunta que sorgeix ara és: Per què la menstruació, un fet tant natural, és tan mal considerada? Com a dona, n'estic orgullosa, i més després de veure el film de Fabianova.

8 de maig del 2010

Èpica contemporània


Hi ha herois de veritat, de carn i ossos, que arriben a ser-ho sense voler-ho. Últimament, un llibre m'ha portat a conèixer-ne un. Es diu James Orbinski i ha escrit una obra que recoman a tots els i les amants de les històries reals que no tinguin por d'enfrontar-se a la part més fosca i trista de la realitat: An Imperfect Offering: Humanitarian Action for the 21th Century (traduit al castellà com Cuidar el mundo persona a persona i editat per Destino). Com a cooperant de Metges Sense Fronteres, Orbinski ha conegut de primera ma els majors desastres humanitaris de finals del segle XX, quasi sempre permesos o propiciats pels interessos polítics, econòmics o militars de les grans potències. Afganistan, Somàlia, Rwanda, Zaire, Kósovo, Corea... són els escenaris per on es van moguent els personatges d'aquest relat autobiogràfic.

Especialment dura per mi va ser la lectura dels capítols que es situen durant la guerra civil i el genocidi de Rwanda, l'any 1994. Dura i apassionada alhora. Perquè conec els escenaris i alguns protagonistes, perquè tenc ganes de conèixer i perquè la veritat no sempre és fàcil. Orbinski utilitza un estil sencill, en el que les reflexions es combinen amb els fets, de manera aparentment desorganitzada, com a la realitat mateixa. Aconsegueix posar el lector en la seva pròpia pell, fer sentir el fàstig, la incomprensió, la ràbia, el cansament i la decisió de cada moment. I aquesta "decisió" malgrat la barbàrie, aquesta voluntat per seguir endavant, és la que vol transmetre'ns. Ummera (coratge i força) i tornada a començar! Entre els treballadors humanitaris hi ha veritables herois.

23 de gener del 2010

Mafalda


Els nens diuen sempre la veritat, diuen. I justament per això Quino es va servir d'un grup de nens, encapçalats per na Mafalda, per donar el seu punt de vista del món. Un punt de vista crític fet a partir de la lògica dels nens. La cruesa de la realitat explicada amb molt d'humor. El meu personatge preferit: Guille. I el personatge amb el que m'identific més: Felipe, sempre deixant-ho tot per demà.

Mils d'històries de vida per descobrir


El projecte 6 millards d'autres és una font inesgotable de testimonis. Mils de persones d'arreu del món han sigut entrevistades per aquest projecte. Mils que representen la diversitat dels més de 6 mil milions de persones que habitem el món. Històries tendres, rancunies, curiositats de la infància... tot tipus d'històries en resposta a un qüestionari tancat sobre la vida i els somnis. Ens demostra que els projectes personals poden ser molt i molt diferents d'un lloc a un altre. I d'una persona a una altre.

Podria ser ver...

... i no haver passat mai. Això deien per casa per acabar una història d'aquelles que s'explicava com a real encara que sense poder-ne comprovar l'autenticitat. M'apassionen les històries maravilloses que amaga el nostre dia a dia. I també les històries imaginades basades en la realitat. Les escrites, les contades, les dibuixades... les que estàn per explicar. Per això avui, a les dos del migdia, amb la panxa buida (sempre es pensa millor amb la panxa buida), mentre pensava en totes les històries que em rodejen i que m'agradaria explicar, he decidit crear aquest blog. Serà un blog on recomanaré lectures, llocs, películes, experiències. També on aniré publicant algunes de les històries que vaig creant, o que me van contant... Esper que us agradi. Benvinguts i benvingudes totes.